diumenge 6 de maig de 2012
dimarts 13 de març de 2012
Assetjament bancari
Tots els bancs són iguals. Ens pot caure bé l'empleat que habitualment ens aten però el BANK o la CAIXA només te un objectiu: xuclar-te els diners.
Ara fa un any que vaig cancel·lar el meu compte al BBVA. Jo no volia. Després de 34 anys treballant ja havia tingut comptes en Caixa Tarragona, La Caixa, BEX, altre cop La Caixa i em pensava que al BBVA acabaria el meu periple pels banks. Després de tot m'havien concedit l'hipoteca que m'havia permès comprar el pis on vivia.
Però alguna cosa va passar un any després de pagar-la. Habia cancel·lat la hipoteca que em va costar 9000 euros, el sou el nou mesos, i per fí podia tenir diners per a anar al dentista. Un parell d'anys més i fins i tot em posaria implantes ostointegrats. Quina il·lussió!!
I va ser quan va començar el malson. Jo ja havia passat per l'experiència de VODAFONE i de seguida vaig reconèixer l'assetjament. Primer va ser les trucades telefòniques. Encara recordo la primera. Era a la feina i havia oblidat de baixar el volum del timbre del telèfon. Sonava i sonava, no parava mai. Avergonyida em vaig disculpar amb el client que atenia:
- Disculpi'm, és el banc. Podria ser important.-
- Buenos dias, le llamamos de las oficina del BBVA, ¿Es usted la serñora Delgado?-
- Si, soy la señora Delgado. Digame.
- Buenos dias, señora Delgado, le llamamos para ofrecerle.... bla, bla, bla, un crédito de 24.000 euros... bla, bla....
- Oiga ¿Me ha llamado para ofrecerme un crédito? Por favor. No vuelva a llamar. Estoy en el trabajo.
- Le va mal a estas horas ¿Desea que le llamemos más tarde?
- Lo que no quiero es que me llamen. Por favor no vuelvan a llamar.
- Tomamos nota, señora Delgado.
Però no van prendre nota. Com que abans de contestar les trucades mirava el número mai més vaig respondre a una d'aquelles trucades. Tot i que des de l'oficina de Tarragona em trucaven cada dos o tres mesos per a confirmar que el meu número era el correcte. I jo sempre els deia el mateix:
- El número és correcte però no tornaré a respondre a una de les trucades comercials.
Més tard van començar a enviar-me SMS. Un divendres em van enviar 5 en un parell d'hores. Jo, tot i que no va servir per a res, ja havia presentat sol·licituts per a des de el BBVA deixessin d'enviar-me SMS i trucades i @mails comercials.
- No enviem @mails.
Ja ho sé que no envien @mails.
Així va ser com al març vaig decidir cancel·lar el compte que tenia amb el BBVA. Amb tan mala sort que per primera vegada havia domiciliat el rebut de la contribucció urbana. I jo no em recordava. Sempre havia preferit pagar-ho a través del caixer. A l'abril no em venia la notificació. El maig avançava i la notificació de la contribució no arrivava. Ni la brosa. Ni el cotxe. Coi!!
A finals de maig truco a l'oficina recaptadora i em diuen que ja eren pagats. Com? Qui? El BBVA. Però si havia cancel·lat el compte. Com ho han pagat i amb quins diners?
Au, vinga, demanar un dia de festa per anar al bank a preguntar què pasava. I resulta que si, que m' havien pagat. I que no m'havien trucat tot i el descobert, o el deute, o el que sigui, per què jo tenia avis de que no em truquessin.
Després de pagar el que debia, que no em va fer gens de gràcia, 1.500 euros tots tres rebuts de cop, em pensava que tot era acabat. Pero ves aquí que al juliol em ve una notificació amb acus de rebut del BBVA. Encara els devia més de 100 euros d'interessos. ¿Com, pocavergonyes, que us dec diners? ¿Per què vau pagar un rebut si el compte era cancel·lat?
- Pel seu bé. Per què el rebut de la contribucció és una cosa molt delicada i abans que es quedés impagat vam preferir pagar-ho nosaltres.
- El rebut es va pagar a l'abril. Si l'haguessin rebutjat m'hagues arribat la comunicació de impagat al maig i encara hagues tingut temps de pagar-ho. Ara resulta que LA VOSTRA GENEROSITAT, LA VOSTRA BONDAT, m'ha costa a mi 135 euros. Com és de fàcil ser bo amb els diners dels altres!!
I vaig marxar molt més que enfadada i encara ara arrosego aquests enuig.
Ara fa un any que vaig cancel·lar el meu compte al BBVA. Jo no volia. Després de 34 anys treballant ja havia tingut comptes en Caixa Tarragona, La Caixa, BEX, altre cop La Caixa i em pensava que al BBVA acabaria el meu periple pels banks. Després de tot m'havien concedit l'hipoteca que m'havia permès comprar el pis on vivia.
Però alguna cosa va passar un any després de pagar-la. Habia cancel·lat la hipoteca que em va costar 9000 euros, el sou el nou mesos, i per fí podia tenir diners per a anar al dentista. Un parell d'anys més i fins i tot em posaria implantes ostointegrats. Quina il·lussió!!
- Disculpi'm, és el banc. Podria ser important.-
- Buenos dias, le llamamos de las oficina del BBVA, ¿Es usted la serñora Delgado?-
- Si, soy la señora Delgado. Digame.
- Buenos dias, señora Delgado, le llamamos para ofrecerle.... bla, bla, bla, un crédito de 24.000 euros... bla, bla....
- Oiga ¿Me ha llamado para ofrecerme un crédito? Por favor. No vuelva a llamar. Estoy en el trabajo.
- Le va mal a estas horas ¿Desea que le llamemos más tarde?
- Lo que no quiero es que me llamen. Por favor no vuelvan a llamar.
- Tomamos nota, señora Delgado.
Però no van prendre nota. Com que abans de contestar les trucades mirava el número mai més vaig respondre a una d'aquelles trucades. Tot i que des de l'oficina de Tarragona em trucaven cada dos o tres mesos per a confirmar que el meu número era el correcte. I jo sempre els deia el mateix:
- El número és correcte però no tornaré a respondre a una de les trucades comercials.
Més tard van començar a enviar-me SMS. Un divendres em van enviar 5 en un parell d'hores. Jo, tot i que no va servir per a res, ja havia presentat sol·licituts per a des de el BBVA deixessin d'enviar-me SMS i trucades i @mails comercials.
- No enviem @mails.
Ja ho sé que no envien @mails.
Així va ser com al març vaig decidir cancel·lar el compte que tenia amb el BBVA. Amb tan mala sort que per primera vegada havia domiciliat el rebut de la contribucció urbana. I jo no em recordava. Sempre havia preferit pagar-ho a través del caixer. A l'abril no em venia la notificació. El maig avançava i la notificació de la contribució no arrivava. Ni la brosa. Ni el cotxe. Coi!!
A finals de maig truco a l'oficina recaptadora i em diuen que ja eren pagats. Com? Qui? El BBVA. Però si havia cancel·lat el compte. Com ho han pagat i amb quins diners?
Au, vinga, demanar un dia de festa per anar al bank a preguntar què pasava. I resulta que si, que m' havien pagat. I que no m'havien trucat tot i el descobert, o el deute, o el que sigui, per què jo tenia avis de que no em truquessin.
Després de pagar el que debia, que no em va fer gens de gràcia, 1.500 euros tots tres rebuts de cop, em pensava que tot era acabat. Pero ves aquí que al juliol em ve una notificació amb acus de rebut del BBVA. Encara els devia més de 100 euros d'interessos. ¿Com, pocavergonyes, que us dec diners? ¿Per què vau pagar un rebut si el compte era cancel·lat?
- Pel seu bé. Per què el rebut de la contribucció és una cosa molt delicada i abans que es quedés impagat vam preferir pagar-ho nosaltres.
- El rebut es va pagar a l'abril. Si l'haguessin rebutjat m'hagues arribat la comunicació de impagat al maig i encara hagues tingut temps de pagar-ho. Ara resulta que LA VOSTRA GENEROSITAT, LA VOSTRA BONDAT, m'ha costa a mi 135 euros. Com és de fàcil ser bo amb els diners dels altres!!
I vaig marxar molt més que enfadada i encara ara arrosego aquests enuig.
dilluns 12 de març de 2012
diumenge 11 de març de 2012
Reciclar, reutilitzar, reduir (i III)
Reduir té com objectiu la reducció del volum de productes consumits, sobretot el recursos no renovables com paper, embolcalls i plàstics.
Fa uns anys vaig poder disposar de diners a la cartera. No tants com per a comprar-me joies o botes de pells però si prou com per a si trobava una camisa que m'agradés i m'anes bé, comprar-la. Podia entrar en la avui desapareguda La tienda de Lolin i si trobava uns pantalons de la talla 48 poder-los comprar. O entrar en M&S i comprar samarretes de cotó a 6 , camises a 24 o pantalons a 29 euros. Fins i tot a Punt Roma puc entrar i trobar un conjunt amb lluentons per 34 o 35 euros i comprar-me'l. És meravellós tenir diners a la cartera.
És estrany, com els costums dels temps dolents marques. De la mateixa manera que Lucia Echebarria explicava que continuava sense utilitzar el eixugador de cabells tot i tenir-ne per que va estar tan de temps sense que ja no en té la necessitat... jo, que frisava per comprar-me roba elegant i cara, que fins i tot havia comprat un parell de peces cares quan no podia, tot tirant de la tarjeta de crèdit, jo, ara, vaig amb pantalons de rebaixes i sabatilles de marxa.
Però em vaig passar. Va ser un pèl addictiu. D'acord, ok, vale.... la roba que compro és econòmica. Però tanta que encara hi ha a l'armari alguns pantalons amb l'etiqueta, i alguna camisa i un parell de sabates.
Ara em toca reduir. No sé com m'ho faré. Porto tot un any sense comprar roba ni sabates. Les compres de maquillatge de començament d'any, que no van ser tantes, responien a la necessitat de saber qui era jo i quina imatge volia tenir de mi mateixa.
Aprofitant la gran repasada dels meus calaixos en vaig rescatar un munt de llibretes. Algunes d'elles de la marca Moleskine, de la mida poket, perquè resulta que hi cap perfectament en un dels calaixos del moble Mackis d'Ikea, avui desaparegut del seu catàleg.
Aquestes llibretes de 9 x 14 cm. les he anat acumulant durant anys. És clar... si no l'utilitzes!! I jo no les utilitzo. Ara, en plena febrada de reduïr ja sé per a què serviràn. Em faré agendes amb elles.
M'encanten les agendes a setmana vista. Pero totes les agendes a setmana vista tenen un defecte: l'eliminació del dissabte i del diumenge. Com és possible? La gent no organitza coses el cap de setmana? M'agraden aquelles que barrejen l'agenda amb un full per a notes.
Així que he decidit fer un segon pas en la meva campanya reductora tot fent-me les agendes. Em pensava que seria més difícil però en una hora, tot veient la televisó, amb un boli de coloraines, i un calendari com a guia, m'he fet l'agenda del 2013. Així que, quan d'ací un més hi vagi a la meva revisió anual a l'oculista, ja podré apuntar la visita de l'any vinent en la meva agenda del 2013.
I l'he feta al meu gust, amb el dissabte i el diumenge sencer. Com a mi m'agrada. Ja puc apuntar les fires del diumenge, si vull, o les quedades amb amics per a dinar. Feia temps que hauria d'haver-ho fet.
Fa un parell d'anys vaig regalar la meitat dels meus llibres a una biblioteca pública. Allò també va ser reduir. I tant!!
Fa uns anys vaig poder disposar de diners a la cartera. No tants com per a comprar-me joies o botes de pells però si prou com per a si trobava una camisa que m'agradés i m'anes bé, comprar-la. Podia entrar en la avui desapareguda La tienda de Lolin i si trobava uns pantalons de la talla 48 poder-los comprar. O entrar en M&S i comprar samarretes de cotó a 6 , camises a 24 o pantalons a 29 euros. Fins i tot a Punt Roma puc entrar i trobar un conjunt amb lluentons per 34 o 35 euros i comprar-me'l. És meravellós tenir diners a la cartera.
És estrany, com els costums dels temps dolents marques. De la mateixa manera que Lucia Echebarria explicava que continuava sense utilitzar el eixugador de cabells tot i tenir-ne per que va estar tan de temps sense que ja no en té la necessitat... jo, que frisava per comprar-me roba elegant i cara, que fins i tot havia comprat un parell de peces cares quan no podia, tot tirant de la tarjeta de crèdit, jo, ara, vaig amb pantalons de rebaixes i sabatilles de marxa.
Però em vaig passar. Va ser un pèl addictiu. D'acord, ok, vale.... la roba que compro és econòmica. Però tanta que encara hi ha a l'armari alguns pantalons amb l'etiqueta, i alguna camisa i un parell de sabates.
Aprofitant la gran repasada dels meus calaixos en vaig rescatar un munt de llibretes. Algunes d'elles de la marca Moleskine, de la mida poket, perquè resulta que hi cap perfectament en un dels calaixos del moble Mackis d'Ikea, avui desaparegut del seu catàleg.
Aquestes llibretes de 9 x 14 cm. les he anat acumulant durant anys. És clar... si no l'utilitzes!! I jo no les utilitzo. Ara, en plena febrada de reduïr ja sé per a què serviràn. Em faré agendes amb elles.
Així que he decidit fer un segon pas en la meva campanya reductora tot fent-me les agendes. Em pensava que seria més difícil però en una hora, tot veient la televisó, amb un boli de coloraines, i un calendari com a guia, m'he fet l'agenda del 2013. Així que, quan d'ací un més hi vagi a la meva revisió anual a l'oculista, ja podré apuntar la visita de l'any vinent en la meva agenda del 2013.
I l'he feta al meu gust, amb el dissabte i el diumenge sencer. Com a mi m'agrada. Ja puc apuntar les fires del diumenge, si vull, o les quedades amb amics per a dinar. Feia temps que hauria d'haver-ho fet.
Fa un parell d'anys vaig regalar la meitat dels meus llibres a una biblioteca pública. Allò també va ser reduir. I tant!!
Reciclar, reutilitzar, reduir (II)
El costum de no llençar res ha fet que la vida em dones l'oportunitat de reulititzar moltes coses, sobretot roba. Tots els que tenim animals a casa sabem que aquell llençol tacat de la regla és un llit increïble pel teu gat. Als animals arriven les tovalloles que ja fan pudor, les samarretes, els pantalons, tot és bo pels teus animals.
La roba interior de cotó és perfecta per a netejar pinzells. Calces i calçotets els més sol·licitats.
Però quan estàs molt, molt apurada no hi taula de nit que no recullis dels contenidors, Així ha arribat a casa meva un capçal de llit, la tauleta de café, un penjador de roba, un parell de cadires, dos màquines d'escriure...
També, gràcies al meu coneixement de què és una agulla i per a què serveix, vaig poder comprar roba de cualitat a molt bon preu. On? A les botiges de roba amb "tares". Des de fa uns anys aquestes botigues han desaparegut i les que encara hi ha ja no tenen aquesta mena de roba. També m'anava d'alló més bé la roba de segona mà. Pero ja abans de posar-se de moda el vintage la roba de segona mà amb una miqueta de qualitat es revenia a altres països i només es pot veure purrialla tan feta pols que no paga la pena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)